sábado, 17 de septiembre de 2016

MONGETES O FESOLS SECS_"Lubiz"

Us presento l'Ahmed, un home extraordinàriament treballador. 
Viu del camp. Cultiva pèsols, nyores, blat, fesols, bitxos, etc.

En aquestes imatges podeu veure la collita de fesols d'enguany. 
Un cop es recull la mongeta es deixa secar amb la pellofa. El següent pas es picar-la amb un garrot per esmicolar la carcassa de la mongeta i així apareix el monticle de fesols que hi ha en els imatges mostrades, molt semblant al fesol del ganxet. Aqui a la Kebdana se les coneix com "Lubiz".

Les fotografies i el vídeo us permet veure com l'Ahmed separa els fesols de la resta d'impureses.  Ho realitza amb una pala de fusta de mànec llarg que empeny amb força cap amunt i d'aquesta manera aconsegueix que l'aire s'emporti les restes de terra i pellofa de la mongeta.

El resultat és un producte de gran calitat, natural, artesanal que només li resta ser cuinat.




















viernes, 16 de septiembre de 2016

DEDICAT ALS PANS ARTESANALS DEL MÓN


Com diu l'amic Vicente Moga en el seu llibre La Atlántida rifeña de Emilio Blanco Izaga, "En el mundo rural rifeño, el pan es elevado a la condición primigenia de 'padre del mundo' ". 

Aquest video conté un petit retall audiovisual de la cocció d'uns pans artesanals en la meva kábila kebdaní, sota la mirada d'una rifeña.








lunes, 3 de agosto de 2015

ETNOGRAFIA AUDIOVISUAL DEL RIF

En aquest vídeo es mostren algunes de les imatges dels álbums fotogràfics del Fons Històric de l'Arxiu General de Melilla, Hospital del Rey. Fabuloses estampes sobre l'etnografía i la història d'un Rif no massa llunyà que us convido a explorar.

Podeu trobar més informacio a http://emilioblancoizaga.blogspot.com.es/, La Atlántida rifenya de Emilio Blanco Izaga, en la edició especial de Vicente Moga. Disseny i maquetació, Betlem Planells.




miércoles, 29 de julio de 2015

ZASMET


El dia que vam portar un molinet de pedra antic per moldre 
el gra integral (emendi) va ser quelcom molt especial. 
En les reserves del fons històric de l'Arxiu General de Melilla,
he pogut veure algunes fotografies de rifenyes triturant el gra amb aquest molinet, el mateix que vam aconseguir. Per un moment em sembla retrocedir en una d'aquelles imatges d'un passat no tan llunyà, 
idealitzan les coses boniques i senzilles de la Cultura del Rif.
Va ser un dia especial i feliç... 
vam preparar Zasmet, però el millor de tot és el record que a un li queda.

Dedicat a la meva estimada Yamna.



domingo, 12 de julio de 2015

PASSIÓ RIFENYA



Passió rifeña és un recull d'imatges que ofereixen algunes 
de les meves vivències: bodes rifenyes, amics, viatges, objectes quotidians, 
futbol o els éssers a qui estimes. Aquest és un fragment audiovisual que he 
preparat i està dedicat a la seva gent. Juliol 2015.




lunes, 23 de febrero de 2015

"Asnografía". La meva burreta Frida i jo




Platero y yo. ASNOGRAFÍA
 Juan Ramón Jiménez. 
Premio Nobel 1956.

"Asnografía" 
adaptada a la meva burreta Frida.


Leo en un Diccionario: Asnografía: s. f.: se dice, irónicamente, por descripción del asno.

¡Pobre burrita! ¡Tan buena, tan noble, tan aguda como eres!... ¿Porqué? 
¿Ni una descripción seria mereces, tú, 
cuya descripción cierta sería un cuento de primavera?


¡Si al hombre que es bueno debieran decirle asno!

¡Si al asno que es malo debieran decirle hombre!


Irónicamente...De ti, tan intelectual, amiga del viejo y del niño, 
del arroyo y de la mariposa, del sol y del perro, de la flor y de la luna,
paciente y reflexiva, melancólica y amable, 
Hipadia de Alejandría de los prados...


Frida, que sin duda comprende, me mira fijamente con sus ojazos lucientes, 
de una blanda dureza, en los que el sol brilla, pequeñita y chispeante en un breve y convexo firmamento verdinegro. 
¡Ay! ¡Si su peluda cabezota idílica supiera que yo le hago justicia, 
que yo soy mejor que esos hombres que describen Diccionarios, 
casi tan buena como ella!


Y he puesto al margen del libro: Asnografía: s. f.: se debe decir, con ironía, ¡claro está! por descripción del hombre imbécil que escribe Diccionarios.






En record de la meva tia Pani, 
que com em va explicar la mare, 
desitjava com jo tenir un ase.




El 30 de desembre de 2015 va nèixer en Zozo. Tan bonic...









jueves, 2 de agosto de 2012

La bandera del Rif.

La bandera del Rif dóna significat i valor al Poble Amazigh. De forma rectangular hi diferenciem 4 colors. El blau, representa el cel i el mar. El verd és símbol de naturalesa i de la fertilitat de la terra. El groc és el color del desert. Destacant amb la resta de color, al centre hi predomina la lletra Tifinagh en color vermell, representant històricament un dels pobles més guerrers.